dissabte, 22 de novembre del 2008

Ens estem tornant bojos?


Notícia del Periódico de Catalunya amb la data de 22/11/2008 : La justícia podrà controlar els maltractadors amb un GPS.

"El Govern va concedir ahir cinc milions d'euros perquè es pugui saber en tot moment el parador dels maltractadors. Els que hagin estat condemnats o simplement imputats per un delicte de violència masclista podran portar, si així ho decideix el jutge, una polsera electrònica amb un dispositiu GPS que permetrà controlar els seus moviments. La finalitat d'aquesta mesura, segons expliquen al Ministeri d'Igualtat, és triple: per un costat, serveix per intimidar l'agressor, que s'ho pensarà més de dues vegades a l'hora de fer una visita a la seva parella o exparella si sap que és vigilat; per un altre, donar més tranquil.litat i seguretat a la víctima de maltractaments, i, en tercer lloc, quan el maltractador trenqui l'ordre d'allunyament que li ha imposat el magistrat, el GPS servirà com a prova que s'ha produït aquest desplaçament prohibit"

Per si no fos poc la violència a Catalunya ( centrant-me en la meva Comunitat Autònoma) no para d'incrementar-se, el Govern decideix posar una polsera GPS per controlar tots els maltracatdors que volten per la nostra ciutat.
Per moltes persones els hi resultarà una noticia d'allò més satisfactoria i d'allò més lògica i coherent, cosa que jo n'estic totalment en desacord.

Sembla mentida que en aquestes altures que estem en la nostra societat els matractadors segueixin encara sent un tema encara per discutir.
Res de "polseretes de merda" i una mica més de justícia coherent en aquest coi de pais. Estem parlant de persones que han maltractat a les seves parelles o exparelles (inclós amb pensaments d'assessinat), persones que tenen per valor moral el masclisme ( em sembla imperdonable que avui en dia encara hi pugi haver gent amb aquests pensaments i amb aquestes idees) i que per alleugerar a les victimes maltractades sigui que posaran una polsera GPS ja em sembla d'allò més còmic.

A totes aquestes persones l'únic que és mereixen és tancar-los a la presó (sense expecions) perquè no es mereixen cap segona oportunitat com els hi estàn deixant. La vida és viu només una vegada i tu ets el que determina COM viure-la; si decideixes malgastar maltractant no hi ha volta de fulla,allà tu amb les teves consequències. Presó i pensaments de culpa per sempre.


"Però al mateix temps que l'Executiu va fer un pas endavant en la lluita contra el maltractament, també va oficialitzar un retard. La vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va anunciar que no es convocarà la conferència de presidents autonò- mics sobre violència masclista fins d'aquí a, com a mínim, quatre mesos [..].
En plena campanya de les generals, el cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a convocar la reunió de forma "urgent i extraordinària", i ho va confirmar després de guanyar els comicis"

I per acabar-ho d'adobar ens trobem amb el "pastís" de que la reunió que era tan urgent i extaordinària s'ajorna d'aquí 4 mesos, com aquell qui vol..

Imperdonable i indignant.
Em sembla el més nefast que se't pot tirar a la cara.

3 comentaris:

Nuesa Literària ha dit...

Avui mirant joguines per la nena, he vist unes caixes de cartró amb fotografies que anunciaven cuinetes. A totes elles hi havia nenes somrients davant la cuineta. Ni un nen. ni un mascle jugant a fer ous ferrats. El masclisme està ficat al moll dels ossos i costarà d'extirpar.
Pel que fa a la presó de la qual parles; bé, no sé, suposo que depèn del que hagin fet. Tot és dolent, però no és mateix un mastegot que una punyalada. Vull dir que potser un mastegot necessita tres anys de presó i una punyalada cadena perpètua (que no existeix legalment a l'estat espanyol) Potser el del mastegot es pot intentar recuperar (si només és un). El de la punyalada potser més val convidar-lo a una vida monàstica a perpetuitat dins la presó, on pugui reflexionar sobre el seu error fins la mort; i mirar d'elaborar pensaments que ajudin els que encara són fora. És un tema complex. Sobretot perquè només podem condemnar les penes físiques. Els maltractaments psicològics són més difícils de demostrar. Igual com són difícils de demostrar els maltractaments psicològic que moltes dones fan contra els seus marits i que ningú no veu, ni cap jutge considera, com per exemple negar-los els fills, per castigar qui sap quina infidelitat o per treure'ls diners, o purament per putejar-los. D'això no se'n parla gaire, i és també molt dolent.

jordi ha dit...

" La vida és viu només una vegada i tu ets el que determina COM viure-la; si decideixes malgastar maltractant no hi ha volta de fulla,allà tu amb les teves consequències "

totalment d'acord
;)

Selrak ha dit...

Estem d'acord.
El terrorisme masclista ha d'ésser erradicat. El patriarcat ha d'ésser enderrocat.
Mata al teu botxí!
Salut!