diumenge, 11 de gener del 2009

Set tota la vida



M’esperava a prop de casa.
Amb les claus del cotxe a la mà em va saludar cordialment oblidant-se del comportament que havia tingut amb mi la nit anterior.
Li vaig somriure tímidament no esperant res a canvi, només silenci i em va concebre un ball entre les seves mans i el radiocasset engegat.
De forma instintiva vaig voler demanar-te que em regalessis una anhelada de la teva fragància i aspirant tan fort com quan ho feia davant les muntanyes gèlides d’un hivern ple de nostàlgia ho vaig fer sense permís.
Camí a l’incertesa vaig descobrir-te una piga al coll,que amagaves dèbilment sota un mocador de ralles negres i blanques, que feien joc amb el meu paraigües.
Vaig suposar que viatjaves mil anys llum per la teva cara inescrutable.
La lluna era un personatge afegit a totes les nits què havíem passat junts, però la d’ahir era diferent i els dos ho sabíem per culpa de l’olor què feien les meves mans. Em vaig sentir culpable.
Quan va estacionar l’automòbil,no va donar temps a què uns quants segons respiressin atemorits per el què podia passar després quan vas untar el teu dit a l’entelat del vidre i vas passejar-te per totes les meves faccions de la cara escrivint amb lletra lligada "qui n’ha begut...".

7 comentaris:

Cesc Sales ha dit...

Sempre m'ha agradat escriure missatges als vidres entel.lats. És com un joc de nens... I lo bo és que sempre queda empremta del que s'ha escrit.

Molt bé igualadina... Et deixes veure ben poquet eh??

Salut

A l o h a n n a

Jorge ha dit...

"en tindrà set tota la vida".

O com va dir Lope "quien lo probó lo sabe".

Hi ha moments on tot sembla igual, però que guarden en el silenci una màgia especial. I com els escrits dels vidres entel·lats o els missagtes amb suc de llimona semblen desapareixer, però sempre hi són.

Ens trobem al carrer

Jorge

P.S. Veig que la secció bloggaire igualadina comença a fer-se notar...

an | na ha dit...

Qui ho ha deixat ja no nota el pas dels dies...

Kurmà ha dit...

Bonica història....
Estàs convidada a visitar el meu espai:
www.recoveringmysatellites.blogspot.com
Entra-hi per la finestra, és sempre oberta!

Anna ha dit...

m'ha agradat passar per aquí, i també m'agrada com poses el nostre nom a(nn)a jeje, no hi havia pensat mai. tornaré a passar!

Cesc Sales ha dit...

Tens raó. A comptagotes i amb qualitat, més que quantitat. Cada dia ho tinc més clar...

Això passa amb totes les facetes del nostre que-fer quotidià.

Maktub (així sigui)

A l o h a n n a

an | na ha dit...

http://www.goear.com/listen.php?v=0c3ee34