dimecres, 20 de maig del 2009

Domingos astrománticos..


No quiero hipotecarme a mi misma a tu destino, no quiero ser otro de tus tantos capritchos, ni tu tal vez ni otra vez un quizás..
Quiero ser el mismo verbo de siempre, para ti, a nadie más se lo regalo. Y.. y también quiero ser Anna en tus ojos, la mitad de tu círculo polar, un papelito escrito a mano con mi nombre entero dentro,subrallado,que no soy alguien a quién olvidar! Quiero ser tu llamada o tu mensaje preferido, un zero a la derecha, que ya sé lo que se siente serlo al otro lado.

Quiero ser tus domingos astrománticos,con su luna y sus estrellas y esas cosas que te hacen soñar.

A donde se queda el tiempo muerto?

5 comentaris:

Mariona ha dit...

quiero ser la mejor de tus casualidades. una mano amiga. una llamada a medianoche. una sonrisa de oreja a oreja. quiero ser parte de un guión infinito,lleno de risas y de vida. quiero ser un motivo,una gota de agua salada,vida por tus venas. quiero ser la mitad de esa mitad. el complemento de la risa. quiero ser una pluma para volar rápido a tu lado. y desmontarme en pedacitos para llegar mas lejos. quiero ser camino,vía,vida....


quiero estar contigo.


(fins a la fi del món...)

Cesc Sales ha dit...

A vegades cal ser només un mateix/ una mateixa. Son els altres que han de valorar que és el que tenen davant. O que és el que es perden si no volen estar amb nosaltres.

De totes maneres, està molt bé tenir fites, somnis...

Veig que t'agraden els Love of Lesbian, igualadina

A l o h a n n a

an | na ha dit...

Si tu magia ya no me hace efecto..¿ como voy a continuar?

òscar ha dit...

com el cesc, les reminiscencies dels lol són el primer que vé al cap. el segon, la teva vocació.
una abraçada!

Jove Kovic ha dit...

Buen blog. Tienes una percepción del amor algo desgarrada, pero probablemente ajustada a la realidad. Saludos cordiales, volveré por aquí.