Hem de ser suïcides quan pensem amb el cor, sinó no val la pena res.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les seves pupiles van descendint fins a les mans d’ella, les quals hi subjecten el llibre, i hi llegeix: Hem de ser suïcides quan pensem amb el cor. Esbossa un somriure i afegeix per dins seu: Sinó no val la pena res.
3 comentaris:
I què diu el teu cor??
ei, bentrobada altre cop! Sí, què diu el teu cor?
el meu cor està com una cabra.
Publica un comentari a l'entrada