divendres, 22 de gener de 2010

Myriad Harbour


Avui l’observo i sé que les seves mirades són totes les respostes que algú voldria haver tingut. Pensa en que mai no és tard per cridar si et callen amb un petó ni tard per anar a dormir si sempre és amb “aquella” bona companyia.
Si mira enrere significa que troba a faltar les llargues abraçades amb olors que ara li resulten distants. No vol ser capaç d’odiar-te i desitja que mai no li volin les paraules.
No vol hipotecar-se a una vida a gust a que tenen les coses que s’acaben. En somnis vol ser la meitat d’un cercle polar, l’imatge en uns ulls i paraules escrites dins d’un avió de paper. No vol deixar mai d’imaginar-te.
La torna a observar i sorpresa reconeix que a qui estava observant només era ella invertida en un mirall.

2 comentaris:

Alyebard ha dit...

Sempre som el nostre propi reflex en les pupil·les dels ulls que ens miren. Noia afortunada :-)

Alyebard ha dit...

I took a plane
I took a train
(Ah, who cares, you always end up in the city)