dimarts, 13 de novembre del 2007

Ningú és perfecte.


Es va girar enrere per cinquena vegada. Es mirava el camí sorrenc i dificultós com si aquest li hagués de respondre tots els dubtes que es plantejava.

Emprendre aquell camí resultava gratificant,era com si estigués fent de nou un dels seus canvis d’aires. Assaboria cada pas com si fos aquell caramel de llimona que comprava a la botiga del costat d’allà on vivia que tan li agradava. Àcid però estimulant.

Li agradava jugar amb les pedres curioses que es trobava pel camí, massa llarg i massa poc lluny, pensava. Com els dies d’estiu, estirat sol a l’herba fronda i fresca amb un sol que li somreia i li ballava damunt el cap, i mirava al cel amb els ulls mig aclucats pensant que els llocs més tendres, subtils i bonics només els veu aquell qui no busca.

Ell feia temps que no buscava, és limitava a caminar, respirar una glopada d’aire fresc per ingerir en aquell instant tot el paisatge i sensacions que percebia a través dels seu cinc sentits.

Qui deia cinc, deia precipitadament sis. A ell jugar amb les paraules era com si experimentés un doble orgasme. Sempre s’havia dit a ell mateix que tenia aquest do. El de sorprendre o estafar a la gent amb paraules que tenien missatges subliminals o rerefons perversos. Es creia que no existien les musses però que si existia ell. És clar només per sorprendre a la humanitat amb els seus trucs de seducció mitjançant la bruixeria, tot i que això de la bruixeria ell mai ho havia fet públic.

Deixant de banda el seu egocentrisme i el seu “jo” ( ningú és perfecte), ell es creia poma, aquella que si mossegaves no t’enganxava, gens ni mica.

Desafortunat al joc i desafortunat al amor.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno querida Anna... me gusta, sí. Ese es mi veredicto de esta especie de ventanal tuyo de los aires igualadinos que está en tu casa. Sí, sí.. me gusta. Sobretodo el último texto, el de los labios y el café. Soberbio y tan profundo.

Ah xiqueta, no m'has desebut pel que fa al teu nivell eeh! xD Segueixes igual de creativa e imaginativa. Cosa bona és això, que no es poc.

Ja em pensaré de fer-me'n un. Aviam.. tot pot ser oi? jaja doncs això...

En fin niña, le deseo larga vida a este ventanal, que sea prospero y te dé lo que tiene que dar la escritura: sensaciones y libertad.


Besicos noiaa!!

Anònim ha dit...

Bokepachaaaa nena ! ! !

Amb aquest text mas deixat ben parat, jo ja sabia que eres una gran artista...i continua així que arribarás molt lluny. M'encanta aixo del blog, una gran forma de expressar lo que sents...
interessant.

Per a mi la millor part es aquesta " A ell jugar amb les paraules era com si experimentés un doble orgasme. Sempre s’havia dit a ell mateix que tenia aquest do. El de sorprendre o estafar a la gent amb paraules que tenien missatges subliminals o rerefons perversos." --> aixo me ha encantat.

Buenu nana, te tinc que anar deixant...

Amor,Reveldia, LLibertat i Sang

Anònim ha dit...

Ole Anna , no sabia que feies aquests redactats tant macos .
tia ets un crac de veritat,
no vols dir que anaves per escritora.....
això no vol dir que no serveixia com educadora perque ets un crac
i molt riallera de veritat
et donc un 10
m'has sorpres
ptons de la nuria gil( Miriam Gil)

an | na ha dit...

la meva núria gil
la meva companyera de frases com : la resaca del pro, i psicosi ( ta ta ta tann ,xd)
:)

an | na ha dit...

la meva núria gil
la meva companyera de frases com : la resaca del pro, i psicosi ( ta ta ta tann ,xd)
:)