
M'enbargen la fortalesa,
m'enbargen la soledat,
m'enbargen la nostàlgia,
m'enbargen el cor
i els batecs.
anna#
Les seves pupiles van descendint fins a les mans d’ella, les quals hi subjecten el llibre, i hi llegeix: Hem de ser suïcides quan pensem amb el cor. Esbossa un somriure i afegeix per dins seu: Sinó no val la pena res.
1 comentari:
Uau :D
amua!
Publica un comentari a l'entrada