dilluns, 24 de novembre de 2008

La textura de les paraules


Vaig inclinar-me per abraçar-te però vaig parar-me a l’altura dels teus ulls que s’ofegaven en un mar de dubtes.
Resseguint el contorn dels teus llavis vaig mussitar alguna cosa semblant a un – t’estimo- i vaig llançar-me a les teves espatlles per plorar en silenci tot allò que em contenia.






anna(rquia) als sentiments!

2 comentaris:

vid ha dit...

Buniiiissim :)

Cesc ha dit...

De vegades ens deixem endur pels instints... SI
La mala sort és que les persones no solen acompanyar-nos en aquesta apassionant aventura!!

M'agrada el que escrius i com escrius!!!

Alohanna!