Just al adormir-se es va despreocupar de que la mort aquell dia dormia amb ella.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
- an | na
- Escric per existir i per redescobrir-me cada dia una miqueta més. Donar vida amb paraules escrites pensaments que s'amaguen entre els racons de la meva ment. M'agrada contaminar-me de tot allò que em pugui aportar simplement una cosa especial, no comuna. Invento i pretenc canviar el món d'una forma anònima, per tant mai em trobaràs. Si ho fas serà un secret que compartirem d'amagat.
3 comentaris:
Mai sap un quan és que la mort el pot venir a visitar. Per tant, cal viure al màxim i viure cada dia com si fos l'últim... o no!
Aloha capicúa!
Sip... la mort a qualsevol lloc... encara que jo preferixo viure cada dia i cada segon com si fos el primer... amb la sorpresa, la innocència i la curiositat de l'etern descubriment.
Molt bó, m'ha recordat el conte de les mil i una nits "la mort t'espera a Samarcanda"
Publica un comentari a l'entrada