Vaig inclinar-me per abraçar-te però vaig parar-me a l’altura dels teus ulls que s’ofegaven en un mar de dubtes.
Resseguint el contorn dels teus llavis vaig mussitar alguna cosa semblant a un – t’estimo- i vaig llançar-me a les teves espatlles per plorar en silenci tot allò que em contenia.
anna(rquia) als sentiments!
2 comentaris:
Buniiiissim :)
De vegades ens deixem endur pels instints... SI
La mala sort és que les persones no solen acompanyar-nos en aquesta apassionant aventura!!
M'agrada el que escrius i com escrius!!!
Alohanna!
Publica un comentari a l'entrada