Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les seves pupiles van descendint fins a les mans d’ella, les quals hi subjecten el llibre, i hi llegeix: Hem de ser suïcides quan pensem amb el cor. Esbossa un somriure i afegeix per dins seu: Sinó no val la pena res.
6 comentaris:
M'ha encantat molt el títol del teu bloc i el subtítol. Boníssim.
i aixo es estimar?
(porque tu eres mas lista y menos egoista que yo....)
un peto capicua,que comença igual que acaba.
Excepte l'última, les demés no són cap raó per estar amb algú. Més aviat per deixar-lo. Excepte que cada cop que respiri aprop teu et faci sentir papallones a l'estomac i cada cop que t'agafi de la ma et faci sentir única. Però serà una relació molt dura.
L'amor es contradictori, impredible, extrany, magnífic, ho és tot, i també res, és riure i també plorar. Bonica reflexió. Però m'agradraria més tenir 9 raons de bones i només una de dolenta. Feliç St.Jordi!!
Alohanna!!
Són realment deu raons per estar amb algú. Però com diria Walter Riso en una relació de dependència tòxica.
Llàstima que en la fase de l'enamorament (Eros) s'acostumen a tolerar moltes de les raons enumerades.
D'això: dependència tòxica, que injust!
Publica un comentari a l'entrada