diumenge, 26 d’abril de 2009

Punt i coma


Tot el què ens mou és el temps, un temps personificat en forma de rellotge amb dotze números i dues agulles que amb complicitat avancen sense retrocedir, sense anticipar-se precipitadament ni sense aturar-se mai del tot que no sigui màxim un minut. El temps pot ser lent o ràpid (un temps psicològic) però mai deixa de ser puntual.

La claror de l’exterior es cola dins del cotxe a través de les finestres obertes mentre el fum de la meva cigarreta fa l’efecte contrari, hi surt tambalejant i va dibuixant siluetes discretes a l’aire que com una processó aniran direcció amunt fins a tocar el blau del cel, difuminant-se entremig de nuvoloses.
Miro el rellotge que marquen les quatre passades,intento no alterar el meu estat anímic ni mossegar-me les ungles,em concentro en la lletra de la música que han posat a la ràdio i vaig fent copets al volant tot imitant el ritme. Han tallat la cançó i ha sortit de nou el locutor que amb veu trencada i aspra ha anunciat el títol de la següent i no m’he n’he pogut estar d’imaginar-me el seu aspecte, ros engominat amb clenxa al costat, somriure borni i una mica pigat de cara. Acte seguit he alçat la vista per mirar-me al mirall retrovisor de l’interior del cotxe i observar-me un poc, només per fer temps,el mateix que he trigat en buscar el meu telèfon mòbil dins del calaix on hi ha escampats tots els paquets de tabac buits, cd’s i llaunes de cervesa. T’he trucat i impacient he esperat resposta a l’altra banda del fil telefònic però el contestador automàtic ha rebotat després dels sis tocs de trucada absent. 8 trucades perdudes.
Engego el motor i m’enfado amb tu encara que no hi siguis present, em maleeixo haver corregut tant abans per por a no fer-te esperar, et conec i sé que odies la inpuntualitat com la col i flor o el puré de patates, l’olor a cafè, les mans brutes, les cançons romàntiques,les malalties, la llet,l’olor a tabac, els viatges amb avió, la mirada pessimista, els hospitals,l’alcohol, dormir sola, la sal en excés, que les nits es quedin curtes, les drogues, els best-sellers i els accidents. Recordo que t’haig de dir una cosa important i això fa irritar-me, poso primera, segona, tercera, quarta i embalat em disposo a arribar a casa per ficar-me el llit i fer una d’aquelles migdiades que duren fins l’endemà al matí. M’oblido de tu.

El meu cos s’ha afeblit i les parpelles han caigut, m’he submergit en un son profund on tot era calma i somnis estranys, un d’aquests m’ha fet transportar a la tarda d’avui, visualitzant-me jo, accelerant enmig d’una carretera plena de revolts. El meu cap ple de revolts també, marejat, ebri ( unes quantes copes de més) s’ha saltat un stop,tot ignorant que el cotxe el qual m’havia creuat era el teu amb tu a dins i he causat un accident, el teu, el retard justificat.

Al mateix temps que he despertat cridant, tot suat, l’Alícia ha entrat en coma deixant enrere tantes coses que sempre li han agradat: la puntualitat, la patata i mongeta tendra, el puré de carbassó, l’olor a humitat,les mans netes,les cançons indie,els museus,els iogurts, l’olor a vell, els viatges amb vaixell,la mirada positiva, els museus,els refrescos,dormir acompanyada, el sucre, els dies llargs, les ametlles,la literatura i un munt de temps.

9 comentaris:

ele* ha dit...

ola d nou. el text es d'un llibre?o s original? tot i així es molt maco.

aveure t'explico com es fa el que m'has demanat: Has d'anar a diseño (jo sk u tinc en castellà)-entradas del blog (editar)- seleccionar elementos ( allà ho veuràs i podràs escriure el q vols) i on diu "ordenar elementos" podràs reordenar-ho a la teva manera.

(espero q ho trobis b).

la peli q te dit es recomnable xk s molt xula!!;)

ele* ha dit...

doncs si que m'ha agradat, si.

has aconseguit posar-ho!molt b;)

Alyebard ha dit...

Em trec el barret. Molt bo

La vida se concentra en un solo instante ha dit...

El temps en sí pot no existir. El que sí que és cert és la nostra percepció del temps.

Per un nen, la noció del temps és molt subjectiva.
A mesura que ens fem grans, sense adonar-nos, ens fem esclaus del temps.

Al menys, mentre somïo, el temps deixa d'atrapar-me.

òscar ha dit...

fuaaaaaa ... molt bo!!!

Cesc ha dit...

El temps i l'espai. Creiem que els controlem pero en realitat son ells els que ens controlen a nosaltres.

Saluts

Alohanna!!!

mariona ha dit...

hola petita.

et trobo a faltar. :)(i t'he d'ensenyar una coseta...)



petó!

mariona ha dit...

jo vull posar una anna a la meva vida.... :)))))))

mariona ha dit...

ets la meva emoció preferida...