divendres, 29 de maig de 2009

Nos(altres i la nostalgia)

A- Sóc una nostàlgica
B- I què importa?
A- Que no m'estima
B- Creus que no t'estima perquè ets així?
A- Així, com?
B- Diferent
A- He dit nostàlgica
B- El què tu diguis
A- La meva meitat és ella, rotundament
B- Doncs, fes-la baixar
A- No, sóc diferent gràcies a ella
B- Què vols dir-me?
A- Joder
B- Joder!
A- Merda!
B- Què passa?
A- Doncs que abans no era així..
B- Diferent o de nostàlgica?
A- Abans tocava de peus a terra i ara frego la subnormalitat
B- Doncs saps què?
A- Què em diràs ara?
B- No és culpa teva
A- De qui sinó?
B- Ja saps...
A- Ell?
B- Sí, que hagués arribat abans!

5 comentaris:

a(nn)a ha dit...

¿sabes a quién te pareces?:)

mariona ha dit...

nostàlgia...




com plou.. :(

annna ha dit...

tocar la terra mentres se está en eixe estat es dificil,yo sempre me duc colps,perque sempre estic en un nuvol.



que bonic la entrada
(perdona si hi han paraules que dic y no entens,esque el meu valençia churro es aixina de guay) :p

:***

Cesc ha dit...

Jo em demano un viatge d'anada allà dalt... Ja baixarem mén endavant. (això si baixem)

a l o h a n n a

Alyebard ha dit...

A vegades la tristesa s'aparta una mica per donar pas a la nostàlgia.
Van dir-m'ho fa temps i va ser com un bàlsam per a les ferides del cor.
;-)