dimarts, 2 de juny del 2009

Donde diablos estés



Per fi em veig amb el cor ( inflat ) de resumir tots els batecs viscuts en tots aquests anys. No he perdut el compte. Tampoc m’he desesperat. O sí? Només sé que són molts i alhora tan pocs per els què ens queden per viure. Separats. Junts amb la distància. Amb treves pel mig. Amb lleis inútils que no deixen de ser una excusa per seguir passant. T’admiro perquè ets mous tant que no et puc preveure. Odio i m’encanta la sensació que em produeix. No saps quan t’estimo. No ho havia fet abans? Massa? Poc, ara? Suficient?
Flota la xifra per carrers sense sortida ni entrada de les vegades que t’he imaginat esvaint-te per sempre més, de perdre’t de vista i de veure’t sempre. D’odiar-te i al cap de quatre passes, tornar-me boja. Ets com ets i sóc com sóc i som com som per les petites ( o gegants) coses que ens han marcat i no deixen de marcar. Per les coses que sumen i mai resten. Per les nits. Dies i llàgrimes. Per queixalades i dents trencades. Com és possible que tingui els llavis tan vermells?
On estàs? Et busco però tu ja (no) em vols. El temps passa de pressa i jo et segueixo. En el fons hi ha alguna cosa?
Va! Salta per la finestra, valent que jo t’estimaré sempre i si s’acaben les ganes( la gasolina) jo em moro ( et pregunto: Fins quan?).

6 comentaris:

Cesc Sales ha dit...

Cal mirar dins les retines de l'altra per veure'ns reflectits. De vegades cal un viatge inesperat fins a Finlàndia per reconèixer-nos en els ulls de l'altre.

La vida és un viatge, no pas un destí.

A l o h a n n a

Alyebard ha dit...

La bellesa és en l'ull del que mira. A vegades no cal anar tant lluny per reconèixer-se a l'ull de l'altre.

LIMONYNADA ha dit...

Estic totalment d'acord amb els altres 2 comentaris.
Mentre observes el sol de nit, a Finlàndia, pots mirar-te en les seves retines.

ana ha dit...

A mi aún me queda gasoil molt,y es extrany que aun no se me hatja acabat. Pero ara sent mes que mai que necesite que algú tire de mí perque yo ya me cansat de ser sempre yo la que condueix tot.

el destí dirá y que la espera no siga molt gran.


:*

ana ha dit...

el meu nom te una ene soles,pero em vatj ficar tres perque 'ana' ya estaba pillat crec :p

el teu te una o dues?

^^

Mariona ha dit...

:)