Recupero una entrada breu, d'aquelles que et transporten i et provoquen nostàlgia sense necessitat d'escoltar cap cançó:
Vaig inclinar-me per abraçar-te però vaig parar-me a l’altura dels teus ulls que s’ofegaven en un mar de dubtes.
Resseguint el contorn dels teus llavis vaig mussitar alguna cosa semblant a un –t’estimo- i vaig llançar-me a les teves espatlles per plorar en silenci tot allò que em contenia.
8 comentaris:
Es rara, ¿no? La nostalgia. Porque tener nostalgia en sí no es malo, eso significa que te han pasado cosas buenas y las hechas de menos. Yo por ejemplo no tengo nostalgia de nada, porque nunca me a pasado nada tan bueno como para echarlo de menos...eso si que es una putada... ¿Se puede tener nostalgia de algo que aun no te a pasado? Porque a mi a veces me pasa...me pasa que me imagino como van a ser las cosas...y luego me da pena cuando me doy cuenta de que aun no han pasado y que quizás no pasan nunca, y entonces me entra nostalgia, y me pongo súper triste, pero es como una tristeza a cuenta, como la fianza de cuando alquilas una casa pero con tristeza, que la pones por delante porque total sabes q la vas a acabar utilizando igual...
(Princesas)
les cançons musiquen la nostàlgia de les persones. contra això; em poso cançons ben alegres!
La nostàlgia és, tal vegada, un dels sentiments més difícils de descriure. I no obstant això ens acompanya.
Sentim nostàlgia de temps passats (o no), de llocs, de persones. De cançons, d'històries no acabades (i a voltes ni tan sols començades).
Molt bona entrada!
A l o h a n n a
Jo tinc nostàlgia del sentiment de seguretat del passat. De la confiança innocent...
(recomano "la immortalitat" i "la lentitud" del Milan, ja que l'has citat)
v u e l a
Conozco ese estado de melancolía - por las cosas que no han pasado como las imaginábamos- que describes, y tristeza a cuenta es una descripción perfecta.
Me parece que no podemos evadirnos de esas sensaciones en algún momento de nuestra vida, lamentablemente.
En cambio, la nostalgia de las cosas vividas tiene un ribete de belleza que a mí se me antoja indiscutible, digan lo que digan los psicólogos o psiquiatras.
Qué tengas un buen fin de semana, Anna.
La nostàlgia en si no és dolenta, ens dona el contrapunt a la felicitat immediata, inesperada. És el que ens permet recrear aquest moment una vegada i una altra, la nostàlgia és l'acceptació del no-retorn, és la tristesa superada i elevada a un nou estadi, la nostàlgia és l'acceptació. La nostàlgia és passar el dit per sobre la cicatriu i recordar com i qui ens la va fer. Però ara la cicatriu ja no sagna ni fa mal, és allí cada dia.
La nostalgia és un sentiment que evoca el passat, però amaga ràbia pel que teniem i no tenim... i la ràbia s'hauria de convertir en energia movilitzant-nos amb força per mirar cap endevant!
Publica un comentari a l'entrada