dissabte, 4 de juliol del 2009

(des)colorits




Mentre dius que m'odies mires furiosament els meus llavis que repliquen a les teves paraules, però un cop més ha quedat inacabada la frase, t'has avançat i no t'has pogut estar d'estampar-me un dels teus millors petons que poden restar vius en tot el planeta.

Mai havia tingut els llavis tan descolorits.
Mai havies tingut els llavis tan vermells.

5 comentaris:

mariona ha dit...

i (des)estimar?

Cesc Sales ha dit...

I per cert, llavis bonics...

Aquest paio et te molt enganxada, no??

Alyebard ha dit...

Muac! La millor manera de tancar una discussió.

ele* ha dit...

es bonic el que dius. em sona d'algun llibre. no ho sé.

;)

Schwà Serrano Valenzuela ha dit...

oooogh.