Mentre dius que m'odies mires furiosament els meus llavis que repliquen a les teves paraules, però un cop més ha quedat inacabada la frase, t'has avançat i no t'has pogut estar d'estampar-me un dels teus millors petons que poden restar vius en tot el planeta.
Mai havia tingut els llavis tan descolorits.
Mai havies tingut els llavis tan vermells.
5 comentaris:
i (des)estimar?
I per cert, llavis bonics...
Aquest paio et te molt enganxada, no??
Muac! La millor manera de tancar una discussió.
es bonic el que dius. em sona d'algun llibre. no ho sé.
;)
oooogh.
Publica un comentari a l'entrada