dissabte, 27 de febrer de 2010

E

l dia s’ha fos com la bombeta de l’entresol del pis, i els dos s’han trobat a mitges escales després d’un altre dia al qual restar al calendari i sumar a la vida. El petó ha durat mig esglaó i la nit s’ha despertat.

Des de la terrassa estant la lluna plena ha guarnit la foscor del cel i ha omplert tots els buits de la nit. La respiració continguda ha passat d’esquitllentes entre els dos. S'han difuminat les mirades vidrioses i les paraules han caigut com la nit, amb el seu propi pes.
Amb ells al llit i amb la llum apagada les paraules s’han arrossegat i amb placidesa s’han escrit sobre la terra. Han format un breu bona nit.
B o n a n i t . . .