Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les seves pupiles van descendint fins a les mans d’ella, les quals hi subjecten el llibre, i hi llegeix: Hem de ser suïcides quan pensem amb el cor. Esbossa un somriure i afegeix per dins seu: Sinó no val la pena res.
8 comentaris:
Tothom acabem mimetitzant-nos amb el nostre entorn. A l'estiu (que enyoro des del mateix dia que va acabar) la pell es daura tot i que, si un s'hi fixa bé, s'adona que enmig del daurat hi han microrestes de magnum de xocolata, de pales de platja i de sal enganxifosa. :)
i et faràs sorra?
t'ee petita anna.
veure una sortida o una posta de sol al desert és, sens dubte, una de les experiències de la meva vida!
Et faràs sorra i el vent se t'endurà a conèixer altres ports que ignoraves, altres ciutats i mercats. ;-)
ola! ostre feia un munt que no actualitzaves. he anta miran a veure si apareixies.
al desert viatjaràs? alla segur que tot es veu des d'un altre punt de vista.
un peto
Ens veurem al desert...
jo t'acompanyo als viatges siguin on siguin!
sempre tenim aventures i anècdotes per explicar,
no sé com ens ho fem!
:))
Publica un comentari a l'entrada