dissabte, 5 de desembre del 2009



Viatjaré al desert amb el propòsit d'enfonsar-me sota la seva sorra. Esperaré el temps que faci falta fins que el color de la meva pell s'esborri del tot i canviï per esdevenir del mateix to de l'element que em cobreix.

8 comentaris:

òscar ha dit...

Tothom acabem mimetitzant-nos amb el nostre entorn. A l'estiu (que enyoro des del mateix dia que va acabar) la pell es daura tot i que, si un s'hi fixa bé, s'adona que enmig del daurat hi han microrestes de magnum de xocolata, de pales de platja i de sal enganxifosa. :)

Mariona ha dit...

i et faràs sorra?

t'ee petita anna.

Cesc Sales ha dit...

veure una sortida o una posta de sol al desert és, sens dubte, una de les experiències de la meva vida!

Alyebard ha dit...

Et faràs sorra i el vent se t'endurà a conèixer altres ports que ignoraves, altres ciutats i mercats. ;-)

ele* ha dit...

ola! ostre feia un munt que no actualitzaves. he anta miran a veure si apareixies.

al desert viatjaràs? alla segur que tot es veu des d'un altre punt de vista.
un peto

Anònim ha dit...

Ens veurem al desert...

. ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ema# ha dit...

jo t'acompanyo als viatges siguin on siguin!

sempre tenim aventures i anècdotes per explicar,
no sé com ens ho fem!

:))