dissabte, 5 de desembre de 2009



Viatjaré al desert amb el propòsit d'enfonsar-me sota la seva sorra. Esperaré el temps que faci falta fins que el color de la meva pell s'esborri del tot i canviï per esdevenir del mateix to de l'element que em cobreix.

8 comentaris:

òscar ha dit...

Tothom acabem mimetitzant-nos amb el nostre entorn. A l'estiu (que enyoro des del mateix dia que va acabar) la pell es daura tot i que, si un s'hi fixa bé, s'adona que enmig del daurat hi han microrestes de magnum de xocolata, de pales de platja i de sal enganxifosa. :)

mariona. ha dit...

i et faràs sorra?

t'ee petita anna.

Cesc ha dit...

veure una sortida o una posta de sol al desert és, sens dubte, una de les experiències de la meva vida!

Alyebard ha dit...

Et faràs sorra i el vent se t'endurà a conèixer altres ports que ignoraves, altres ciutats i mercats. ;-)

ele* ha dit...

ola! ostre feia un munt que no actualitzaves. he anta miran a veure si apareixies.

al desert viatjaràs? alla segur que tot es veu des d'un altre punt de vista.
un peto

jordi ha dit...

Ens veurem al desert...

Pep Antoni Roig ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
desconnectar ha dit...

jo t'acompanyo als viatges siguin on siguin!

sempre tenim aventures i anècdotes per explicar,
no sé com ens ho fem!

:))